dilluns, 16 de novembre de 2009

Conferència Eulàlia Bosch

El dilluns, 16 de novembre de 2009 vaig començar la setmana d'activitats extraordinàries assistint, a les 8:30h en l'auditori de la Blanquerna, a la conferència (que era voluntari anar) de la Eulàlia Bosch, l'autora del llibre que ens vam llegir pel seminari "Educació i vida quotidiana. Històries breus i de llarga durada"



El tema principal de la xerrada era Fer de mestre, i l'Eulàlia va dir que al llarg de la conferència pensaríem en aquest ofici en el marc d'una ciutat, en aquest cas de Barcelona, amb exemples.

Ser mestre és un ofici en el que ens hem de fixar molt en els detalls, normalment es pensa en nens, però s'ha de pensar en nens que creixen i que canvien com a reacció del que nosaltres els diem i ensenyem. També hem de tenir en compte que nosaltres també estem creixen com a mestres. Els nens estan davant nostre justament per a créixer.

Un nen estranger s'ha d'acostumar a la forma de vida del lloc en el que acaba d'aterrar. L'Eulàlia afirma que un nadó és el més estranger de tot perquè acaben de néixer en un lloc totalment nou i hi tenen que aprendre a viure-hi. Nosaltres, com a mestres i com a ciutadans, els hem d'ensenyar i ajudar-los a ser algú en aquest món, ja que la ciutat la aprenem a viure gràcies a les relacions amb les persones que ens la mostren, és a dir, que tots fem de mestres de tots. Aprendre a viure a la teva ciutat és aprendre a viure a totes les ciutats del món. Mentre explicava això mostrava una fotografia de Jean Mohr on apareixia un nen de la mà d'un home passejant per un carrer, amb aquesta imatge volia mostrar el sentit de la confiança que dóna que algú t'acompanyi.

Desprès ens va recordar que ara s'està celebrant que fa 150 anys que es va aprovar el pla de cerdà de Barcelona, i per aterrar al present de la nostra ciutat cal visitar aquesta pàgina web: www.anycerda.org, on l'Eulàlia ens volia mostrar el navegador de la web on apareixen els mapes de la ciutat: en l'estat actual, abans del pla cerdà i totes les propostes que van aver. També es poden veure els edificis emblemàtics de Barcelona, així com les escoles i centres culturals com per exemple: la pedrera. És importantíssim parlar de les escoles ja que es van tenir que incloure al pla cerdà, és molt il·lustrador passejar-se pels espais de les escoles. Hem d'estudiar i reconèixer la nostra ciutat per poder alimentar la curiositat insaciable dels nens, per servir de guia i companya dels nens que creixen.

Desprès va fer una reflexió: En pensar en els nens d'escola inclòs en els estudiants d'universitat com si fossin rumiants (vaques) que surten a buscar aliments i desprès anar a un lloc on estar i rumiar, potser trobaríem la imatge per dir que l'interès cal sortir-lo a buscar a fora, conèixer els recursos que la nostra ciutat té, i desprès anar a l'escola a posar-lo en marxa, pensar sobre aquestes curiositats.

Els nens son curiosos per necessitat i és sobre aquesta curiositat que nosaltres com a mestres hem de treballar, hem d'alimentar la curiositat, i per això cal com a mínim una ciutat sencera.

Diferents tipus d'art:
  • Cinema: Hem vist un tros de la pel·lícula "La rosa purpura de el Cairo" (1985) de Woody Allen, on es veu a la protagonista Cecilia (Mia Farrow) al cinema veient una pel·lícula que ja la ha vist molts cops, i al final surt l'actor de la pel·lícula de la pantalla com a reconeixement de la seva curiositat.
  • Pintura i escultura: Hi han moltes perspectives en obres, com a mestres hem de sotmetre'ns a la contemplació atenta d'aquestes obres, hem de dir qui? quan? i com? de totes les obres més rellevants. Cal passejar-se pels museus, anar al cine, al teatre, a auditoris, etc. per la curiositat dels nens.

Les experiències estètiques no estan nomes quan visites un dia el Louvre, el museo del Prado, el Parthenon, etc...
Hi ha un llibre que ens recomana llegir "T'envio aquest vermell cadmi" sobre l'exposició de la correspondència original sobre el color entre John Christie i John Berger que va tenir lloc entre els anys 1997 i 2000. Porta l'experiència estètica a la vida diària. Hem d'aconseguir que aquesta curiositat sigui el centre i la porta per obrir a la vida dels estudiants.
  • Arquitectura: Hem de presentar llocs i espais als nostres alumnes. Per exemple, el Palau de la Música com a arquitectura i com a música, són les dues formes artístiques que vius des de dintre, és a dir, que et donen aixopluc. La música és el so de molts edificis i el so del mestre.
  • Teatre: Per exemple, la representació al Teatre Lliure del llibre de "Alicia", una obra indispensable ja que és el somni de fer-se gran.
  • Ceràmica: No nomes apropant-se a museus, a les nostres cases també veiem l'experiència estètica quan, per exemple, poses uns espaguetis determinats en un plat determinat.
  • Dansa: és un tema fonamental dintre de les arts, vam veure un video sobre "Una jornada de dansa a L'IES Mila i Fontanals" del Teatre Lliure.




Va acabar la conferència amb unes afirmacions rotondes:
Al exposar-se les arts, el mestre no sols obre les portes i alimenta la curiositat, sinó que a més a més de fer de mestre, pot esdevenir de mestre. Per ser docent cal voler ser savi, cal posar l'accent en el coneixement per poder ajudar als nens que creixen i cal ser gran lectora perquè quan llegeixis les primeres frases de "Alicia" ploris.

Hem vaig fixar en les compètencies comunicatives de la conferenciant:
- Parlava molt tranquila i molt clarament, vaig entendre tot el que volia expressar-nos.
- L'ús del power point crec que va ser el correcte, no usava doble discurs, posava idees nomès, no l'utilitzava com un guió per saber que dir; posava imatges que resaltaven el que ella volia dir, quan per exemple quan deia que ella pensava que els estudiants són com rumiants, i mentre explicava el perquè d'això hi havia una fotografia d'unes vaques en el power point.
- Encara que va durar una hora i mitja aproximadament, se'm va fer molt amè, explicava coses molt interessant i bé.
- Al començament va explicar una mica el que pretenia explicar a la conferència.

En quant a l'entorn de la conferència:
- Estava bé il·luminat, encara que desprès van baixar el to de la llum perquè es veiés bé les imatges del power point.
- Va quedar-se sentada darrere del mostrador, en comptes d'aproximar-se a la gent, quasi no se li veia.

En general m'agradat molt la conferència perquè va explicar coses interessants i molt bé explicat amb les imatges adequades i l'us correcte del power point.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Animeu-vos a deixar-me comentaris o opinions!