El dimarts dia 17 de novembre de 2009 al mig dia, vam anar al Museu Nacional de Catalunya, i vam poder assistir a una explicació del recorregut que fan en varies activitats per a nens. Tenen un dossier de l'educART on expliquen els objectius, les activitats per al professor, etc... A mi hem va tocar l'activitat de "So i color al Romànic", però també hi havia una altre activitat que s'anomena "dansa de les fades i follets" (deixo enllaçada l'entrada d'una companya de classe)
Penjo els dos treballs que vaig fer per l'assignatura de plàstica, referent amb la visita al MNAC:
També he fet un vídeo amb el Windows Movie Maker que és com un resum de l'activitat de "So i color" des de el punt de vista d'un nen que va a fer l'activitat:
El dia 20 de novembre de 1959, fa 50 anys, l'Assemblea General de les Nacions Unides va aprovar la Declaració dels drets dels Infants i va recomanar que a tots els països s'instituís el dia 20 de novembre com a Dia Universal del Nen, per reflexionar sobre la infància i tots els seus problemes al món. També un 20 de novembre, 30 anys més tard, es va adoptar la convenció de els drets dels nens.
També he trobat una canço dedicada als nens que et fa reflexionar:
El dia 18 de novembre del 2009 era el dia de l'activitat lliure i junt amb el meu grup de seminari per fer el resum de la setmana (la Lidia, la Hèlia i jo) vam decidir anar al Cosmocaixa.
Primerament ens vam informar de les diferents parts del museu, com són:
I també ens vam informar sobre les diferents activitats que feien, vam trucar i vam quedar amb la coordinadora; dos anirien al taller del Clik i l'altre al taller del Toca toca! Vam entrar primer a mirar una mica el museu (encara que ja hem estat un munt de cops) i desprès vam poder observar aquestes dues activitats.
Jo explicaré la del Toca toca!, que és un taller on els nens (i no tant nens...) conèixen d'una manera singular animals i el seu comportament dintre del seu entorn a través del tacte bàsicament, però també a partir de l'oïda (escoltant les explicacions de la monitora) i l'olfacte. L'objectiu d'aquest taller és fomentar el respecte pels éssers vius a través d'una comprensió millor dels seus hàbitats.
Vam poder entrar amb una classe de P-5, i la monitora els va mostrar tres ambients ben diferenciats: el Clima Mediterrani, el Clima Selva i el Clima Desert. En aquest vídeo que he creat es pot seguir l'activitat des del punt de vista d'un nen del que va aprenent:
Crec que d'aquesta manera els nens s'interessen més per aprendre sobre els éssers vius i els seus entorns, ja que mentre escolten les explicacions tant divertides de la monitora, veuen els animals en la realitat i fins i tot poden tocar-los! Encara que hi havien nens que no els feia gràcia tocar alguns animals, la majoria desprenien interès i curiositat.
El dilluns, 16 de novembre de 2009 vaig començar la setmana d'activitats extraordinàries assistint, a les 8:30h en l'auditori de la Blanquerna, a la conferència (que era voluntari anar) de la Eulàlia Bosch, l'autora del llibre que ens vam llegir pel seminari "Educació i vida quotidiana. Històries breus i de llarga durada"
El tema principal de la xerrada era Fer de mestre, i l'Eulàlia va dir que al llarg de la conferència pensaríem en aquest ofici en el marc d'una ciutat, en aquest cas de Barcelona, amb exemples.
Ser mestre és un ofici en el que ens hem de fixar molt en els detalls, normalment es pensa en nens, però s'ha de pensar en nens que creixen i que canvien com a reacció del que nosaltres els diem i ensenyem. També hem de tenir en compte que nosaltres també estem creixen com a mestres. Els nens estan davant nostre justament per a créixer.
Un nen estranger s'ha d'acostumar a la forma de vida del lloc en el que acaba d'aterrar. L'Eulàlia afirma que un nadó és el més estranger de tot perquè acaben de néixer en un lloc totalment nou i hi tenen que aprendre a viure-hi. Nosaltres, com a mestres i com a ciutadans, els hem d'ensenyar i ajudar-los a ser algú en aquest món, ja que la ciutat la aprenem a viure gràcies a les relacions amb les persones que ens la mostren, és a dir, que tots fem de mestres de tots. Aprendre a viure a la teva ciutat és aprendre a viure a totes les ciutats del món. Mentre explicava això mostrava una fotografia de Jean Mohr on apareixia un nen de la mà d'un home passejant per un carrer, amb aquesta imatge volia mostrar el sentit de la confiança que dóna que algú t'acompanyi.
Desprès ens va recordar que ara s'està celebrant que fa 150 anys que es va aprovar el pla de cerdà de Barcelona, i per aterrar al present de la nostra ciutat cal visitar aquesta pàgina web: www.anycerda.org, on l'Eulàlia ens volia mostrar el navegador de la web on apareixen els mapes de la ciutat: en l'estat actual, abans del pla cerdà i totes les propostes que van aver. També es poden veure els edificis emblemàtics de Barcelona, així com les escoles i centres culturals com per exemple: la pedrera. És importantíssim parlar de les escoles ja que es van tenir que incloure al pla cerdà, és molt il·lustrador passejar-se pels espais de les escoles. Hem d'estudiar i reconèixer la nostra ciutat per poder alimentar la curiositat insaciable dels nens, per servir de guia i companya dels nens que creixen.
Desprès va fer una reflexió: En pensar en els nens d'escola inclòs en els estudiants d'universitat com si fossin rumiants (vaques) que surten a buscar aliments i desprès anar a un lloc on estar i rumiar, potser trobaríem la imatge per dir que l'interès cal sortir-lo a buscar a fora, conèixer els recursos que la nostra ciutat té, i desprès anar a l'escola a posar-lo en marxa, pensar sobre aquestes curiositats.
Els nens son curiosos per necessitat i és sobre aquesta curiositat que nosaltres com a mestres hem de treballar, hem d'alimentar la curiositat, i per això cal com a mínim una ciutat sencera.
Diferents tipus d'art:
Cinema: Hem vist un tros de la pel·lícula "La rosa purpura de el Cairo" (1985) de Woody Allen, on es veu a la protagonista Cecilia (Mia Farrow) al cinema veient una pel·lícula que ja la ha vist molts cops, i al final surt l'actor de la pel·lícula de la pantalla com a reconeixement de la seva curiositat.
Pintura i escultura: Hi han moltes perspectives en obres, com a mestres hem de sotmetre'ns a la contemplació atenta d'aquestes obres, hem de dir qui? quan? i com? de totes les obres més rellevants. Cal passejar-se pels museus, anar al cine, al teatre, a auditoris, etc. per la curiositat dels nens.
Les experiències estètiques no estan nomes quan visites un dia el Louvre, el museo del Prado, el Parthenon, etc... Hi ha un llibre que ens recomana llegir "T'envio aquest vermell cadmi" sobre l'exposició de la correspondència original sobre el color entre John Christie i John Berger que va tenir lloc entre els anys 1997 i 2000. Porta l'experiència estètica a la vida diària. Hem d'aconseguir que aquesta curiositat sigui el centre i la porta per obrir a la vida dels estudiants.
Arquitectura: Hem de presentar llocs i espais als nostres alumnes. Per exemple, el Palau de la Música com a arquitectura i com a música, són les dues formes artístiques que vius des de dintre, és a dir, que et donen aixopluc. La música és el so de molts edificis i el so del mestre.
Teatre: Per exemple, la representació al Teatre Lliure del llibre de "Alicia", una obra indispensable ja que és el somni de fer-se gran.
Ceràmica: No nomes apropant-se a museus, a les nostres cases també veiem l'experiència estètica quan, per exemple, poses uns espaguetis determinats en un plat determinat.
Dansa: és un tema fonamental dintre de les arts, vam veure un video sobre "Una jornada de dansa a L'IES Mila i Fontanals" del Teatre Lliure.
Va acabar la conferència amb unes afirmacions rotondes: Al exposar-se les arts, el mestre no sols obre les portes i alimenta la curiositat, sinó que a més a més de fer de mestre, pot esdevenir de mestre. Per ser docent cal voler ser savi, cal posar l'accent en el coneixement per poder ajudar als nens que creixen i cal ser gran lectora perquè quan llegeixis les primeres frases de "Alicia" ploris.
Hem vaig fixar en les compètencies comunicativesde la conferenciant: - Parlava molt tranquila i molt clarament, vaig entendre tot el que volia expressar-nos. - L'ús del power point crec que va ser el correcte, no usava doble discurs, posava idees nomès, no l'utilitzava com un guió per saber que dir; posava imatges que resaltaven el que ella volia dir, quan per exemple quan deia que ella pensava que els estudiants són com rumiants, i mentre explicava el perquè d'això hi havia una fotografia d'unes vaques en el power point. - Encara que va durar una hora i mitja aproximadament, se'm va fer molt amè, explicava coses molt interessant i bé. - Al començament va explicar una mica el que pretenia explicar a la conferència.
En quant a l'entorn de la conferència: - Estava bé il·luminat, encara que desprès van baixar el to de la llum perquè es veiés bé les imatges del power point. - Va quedar-se sentada darrere del mostrador, en comptes d'aproximar-se a la gent, quasi no se li veia.
En general m'agradat molt la conferència perquè va explicar coses interessants i molt bé explicat amb les imatges adequades i l'us correcte del power point.
El dilluns 16 de novembre de 2009 per la tarda vam fer la sortida que estava preparada des de l'assignatura d'Educació Física que era vivenciar l'experiència als Jardins de Cordes, situat dintre del recinte del Bosc Tancat (de 6 hectàrees) al terme municipal de Cerdanyola del Vallès.
Són un nou concepte d'activitats lúdiques i pedagògiques que es desenvolupen a l'entorn natural. En aquest sentit, Natupark proposa un conjunt d'instal.lacions sobre els arbres que inclouen jocs que combinen habilitat, destresa i aventura: ponts tibetans, tirolines, lianes, troncs oscil.lants, ponts de xarxa, nepalès, de mico... fins a 118 jocs que fan de Natupark el parc d'aventura més gran de tot l'estat.
Una de les seves característiques principals és que tenen propostes de circuits de cordes adaptats per a nens i nenes d'educació infantil (cicle parvulari) per anar amb l'escola, casals, esplais...
Algunes de les normes de seguretat del circuit infantil són que la línia de vida és continua, així el nen sempre va assegurat, i que sempre hi ha d'haver-hi monitors, pares o tutors per les plataformes acompanyant al nen.
Primerament, en qualsevol dels circuits, s'ha de passar obligatòriament per l'anomenat circuit de pràctiques que és on t'expliquen la metodologia de l'activitat i desprès has de fer-lo sota la supervisió del monitor, per comprovar que tothom ho ha entès bé.
Els nostres circuits estan dividits per colors i dificultats, de menys difícil a més son: verd, blau, taronja, vermell o negre. El nostre grup vam poder pujar-nos al circuit taronja primer i desprès al blau, ja que els monitors ens van dir que no ens donaria temps de fer el recorregut vermell dintre de les hores de sol.
Són activitats que ens ajuden a treballar les nostres habilitats i a superar-nos en molt aspectes com en les nostres pors i en la companyonia, ja que sempre hi han companys que no saben com creuar o que necessiten una mica de recolzament o de suport per atrevir-se a creuar els obstacles. Altres aspectes que es treballen és el contacte amb la natura, respectar el medi ambient i conservar el nostre entorn.
Els wikis són uns llocs web col.laboratius, que poden ser editats des del navegador pels usuaris. Es pot crear, modificar, enllaçar o esborrar el contingut de la pàgina web, d'una forma interactiva, fàcil i ràpida, com ho mostro amb aquest esquema fet per mi:
La wiki WikiAnt Project és una pàgina web molt interessant de veure, on s'exposa un projecte de millora de la qualitat docent.
També hi ha una wiki anomenada aulawiki21, on l'autor pretén recopilar articles, experiències, recuros i eines que podem enquadrar en la web educativa 2.0.
Una de les wikis més conegudes és la wikipedia, que és una enciclopèdia lliure que tothom pot editar.
El nostre grup hem fet una aportació a Viquipèdia en català sobre l'Arbre de la ciència de Ramon Llull, ja que és el símbol de la nostra universitat i creiem que seria una bona aportació.:
Ens vam reunir totes a la sala d'ordinadors i vam estar pensant sobre que el faríem, llavors ens vam ficar a la definició de Ramon Llull, i vam trobar que hi havien paraules seleccionades en vermell, que vol dir que falta fer la entrada encara, però com que nosaltres voliem fer la del Arbre de la ciència, vam crear un nou enllaç per fer la aportació, que va consistir en traduir al català la definició que vam trobar a la wikipedia castellana.
Un altre dia vam quedar per fer els enllaços i adjuntar la imatge, però vam tenir dos problemes; el primer, es que no vam poder esbrinar com fer perquè sortís la imatge a la entrada; la segona, vam posar diferents enllaços amb les paraules, però al dia següent ens vam donar compte que ens els van treure tots...
Un altre dia vam solucionar aquests dos problemes: vam posar uns quants enllaços i sembla que de moment els accepten, creiem que l'altre vegada ens els van treure perquè abans eren masses enllaços. També vam estar investigant sobre com pujar la imatge, i al final vam optar per agafar la mateixa imatge de l'Arbre de la ciència que hi ha a la Wikipedia en castellà. Per fer-ho, vam agafar el codi html de la imatge i el vam pegar al html de l'entrada de l'Arbre de la ciència en català.
I així és com vam col·laborar una mica en la Viquipèdia catalana, la veritat és que tots ens beneficiem de les aportacions que de mica en mica van fent els col·laboradors.
En aquesta sessió em va tocar contar el conte a mi! Vaig contar el de "la Margarideta" o "La princesa de la sal", no és molt conegut però me'n recordava que de petita el vam treballar a classe i encara conservava el llibre amb les il·lustracions del conte, que hem van servir de suport per contar-lo.
El meu conte començava així: Vet aquí un racó del món, on tenia nas tothom, hi havia un rei...
I finalitzava amb un acabament molt original que deia: I no sé què més va passar, perquè jo allí els vaig deixar i aquí me'n vaig venir per poder-vos-ho explicar, perquè si no hagués vingut, no ho hauríeu sabut.
La Laia va explicar el conte de "La rinxols d'or" també amb unes il·lustracions, ho va fer mol bé, molt calmada.
Vaig trobar aquesta presentació on mostra com explicar un conte:
Desprès vam comentar la pel·lícula que vam veure l'anterior dia de seminari, de "Billy Elliot. Quiero bailar" i vam debatre sobre l'eix principal de la pel·lícula: gènere, sexe i sobre els estereotips o discursos de masculinitat i feminitat, com per exemple, la pràctica de les activitats físiques a l'escola, hi han estipulades quines són per a les noies (volei, bàsquet, ballet, danses..), en canvi per als nois sembla que lo normal sigui unes altres diferents (futbol, handbol...)
Com diu la professora d'educació física Sara Figueras a l'article "Gènere i multiculturalitat: els reptes d'una educació física en moviment" que ens va proporcionar: "Intervenir educativament a la dimensió social del cos a les classes d'educació física implicaria ajudar als nois i noies a desconstruir els discursos socials que afavoreixen a la construccióestereotipada de representacions del cos de sexe masculí i femení, així com de les pràctiques motrius que podem realitzar."
Tot seguit vam comentar articles de premsa actual sobre l'esport a l'escola, ja que ara volen fomentar més l'esport i estan fent un seguit de congressos per analitzar, debatre i reflexionar sobre això.
Es la primera vegada que faig servir un blog, espero saber comunicar-me clarament i que els temes que redacti siguin d'interès comú. M'agradaria que deixessiu comentaris i /o opinions.
.jpg)
.jpg)
Entrades
