Auditori. Corda i descorda!

El dia 20 de novembre de 2009 vam anar a l'Auditori de Barcelona.

Primer vam visitar el Museu de la Música, però com anàvem amb pressa per poder arribar a l'assaig del concert, no vam poder gaudir massa de tot el que hi havia per veure, i la guia ens va explicar una mica la proposta educativa amb nens de 0-3 bàsicament anys durant aquesta visita.

En el programa d'activitats de museus i concerts en el museu de la música hi han 2 modalitats: lliure i comentada, és un sac de recursos perquè el mestre pugui treballar al llarg del curs.

La música és un art que alterna sons i silencis i que a traves de les vibracions ens arriba, forma part de la nostra vida des de el principi. La música és efímera i té com màgia, per crear màgia anem al "país dels instruments" que és un espai del museu que esta presentat d'una manera que agrada als nens, hi han espais fantàstics on els nens s'asseuen a la foscor i van apareixent diapositives pels vidres. Els ensenyen que es poden construir instruments.

A P4-P5 es treballa molt la multiculturalitat, hi ha una sala amb instruments d'altres països. La idea del temps no la tenen els nens, però si el concepte de modern i antic (no vell! que son de fa molt de temps)

Tot això és el museu de la música on trobem els instruments, la música, audicions per recomanar... Desprès també tenim el museu social, que és on treballen el que produeix el so, van reconeixent els instruments, entenen que totes les cultures tenen música, expliquen la diferència entre música i soroll...

S'explica la història de la música des de el segle medieval fins al s.XX, la musica a Europa...

Desprès entrem a una sala que serveix per mostrar als nens la importància de l'ordre en una orquestra, i perquè entenguin que és el que fa el director d'orquestra: dóna entrades, dóna el ritme, dóna els finals, fluix i fort i sobretot dóna emocions: trist, dolç, agressiu, violent, calma, etc.

També observen la reproducció de la música d'abans, els invents que feien amb els instruments (per exemple una flauta de vidre).

L'Auditori és com la ciutat de la música (universitat, activitat, concerts...) tot es relaciona i interactua. L'objectiu és aproximar la música de qualitat al major públic possible: infants, joves, educadors, gent gran... Abans del concert hi ha d'haver un treball dels docents a l'escola i després també, ja que a més del programa de mà, el mestre té un material educatiu, CD i il·lustracions

L'Auditori no ensenya la música, sinó que la educa, és a dir, que s'apren sense ser ensenyat, d'una forma completament sensorial. La música no es un luxe, sinó una necessitat.

També vam poder visitar la Sala Interactiva on hi havien instruments per a que els nens els poguessin tocar i experimentessin amb les diferents famílies d'instruments. A la web del museu podem trobar un Programa Educatiu dirigit pels infants que vagin a visitar-lo, ja que el seu objectiu és apropar la música als més petits.


He fet un vídeo on es pot observar en fotos i petits vídeos el que vam fer durant la visita, com si en ho estiguen explicant un nen:

Crec que es molt important treballar a classe amb els nens la música, cantar-lis, posar-lis audicions, treballar-les a classe i desprès anar a escoltar el concert del que ja han estat fent a classe, ja que es una manera d'aprendre la música divertint-se.

Treball a classe. Diari del seminari 24 y 26-11-09

Aquestes dues sessions de seminari les vam dedicar a treballar en grup sobre el recull de la Setmana d'activitats extraordinàries. La Inma ens va orientar sobre els treballs i vam estar editant-los. La nostra proposta consisteix en enfocar les activitats que vam fer des de les emocions, i per això ens hem fet fotos amb diferents cares expressant les emocions que sentíem en cada una de les activitats des de el nostre punt de vista. Però encara estem dissenyant el vídeo així que a última hora pot canviar el sentit...

Visita al Centre Escolar Joan XXIII

El dia 19 de novembre de 2009 vam anar al centre escolar Joan XXIII,que és una fundació promoguda pels Jesuites amb la finalitat de crear un centre de formació de qualitat i obert al barri.
La directora del centre, la Carme Castelltort, i tres professors del centre ens van fer una presentació de com funcionava el sistema educatiu i les noves tecnologies Ituarte del centre escolar.

En quant a l'Educació infantil, que comprèn als nens de 3 a 6 anys la institució privada té com a objectiu quatre tipus de caràcters propis del centre:

• Acadèmic: aprendre a aprendre (motivar el desenvolupament de les facultats internes dels alumnes per tal que siguin capaços d’estudiar i comprendre).
• Personal: aprendre a ser (un creixement integral de la persona).
• Social: aprendre a conviure.
• Cristiana: aprendre la religió (cultivar la vida interior).

He creat un vídeo amb algunes de les fotos que vaig fer per explicar el que feien des de el punt de vista d'un nen d'aquesta escola:

Edició de vídeo amb el Windows Movie Maker. YouTube

A la classe de Gestió de la informació i TIC, vam treballar el concepte de llenguatge audiovisual, i vam veure dos exemples de vídeo amb audiovisual i segons Joan Ferres:

• Els vídeo lliçons, no serveixen per fer classe, nomes per aprofundir edu3.cat, per exemple “Breu història de Catalunya” amb música igual de fons, imatges planes, explicació... Encara que siguin vídeos audiovisual no transmeten emocions.
• Els vídeo motivadors, son en els que aprens coses mirant-lo sense necessitat de que t’ho expliquin, la música varia de velocitat i de to acompanyant les accions, també veiem que les imatges no son planes, sinó que estan filmades des de diferents angles per donar diverses sensacions. Per exemple, al vídeo “Dinner for two” aprens a que quan et baralles, es perden coses, tant tu com la gent del voltant. Treballa molt millor el llenguatge audiovisual.

Desprès vam fer la part pràctica, que consistia en editar vídeos al Youtube amb el Windows Movie Maker, els passos a seguir van ser els següents:

1. Obrir el programa a Inicio - Multimèdia - Windows Movie Maker.
2. Fas la opció primera: Importar vídeo (amb la opció de crear clips para archivos de video) i Importar àudio.
3. Una vegada tens tot el que posaràs al vídeo importat, ho arrossegues fins l'escala de temps i per un ordre lògic.
4. Per silenciar l'àudio dels vídeos, perquè només soni la música que li vols posar, selecciones els àudios del vídeo, botó de la dreta i Silenciar.
5. Desprès vas a Editar pel.lícula, i fas els efectes i les transicions que vulguis també arrossegant-les a la escala de temps; els efectes es posen a sobre dels vídeos i les transicions entre vídeo i vídeo, les quals pots allargar o retallar.
6. Per posar lletres, vaig anar a Crear títulos o créditos, i tens varies opcions: Pots crear un títol al principi de la pel·lícula, pots fer els crèdits del final, pots crear títols abans o desprès de un vídeo, o pots incloure el títol dins de la pel·lícula.
7. Una vegada tot quadrat, retalles la música perquè acabi just quan acabin els crèdits, i clicant a sobre de la cançó amb el botó dret, li dones a Atenuación perquè així el final sigui atenua, i que no acabi de cop.
8. També pots fer que el vídeo acabi en blanc o negre (en el meu cas a blanc) en els efectes (atenuar a blanco) i en la transició (atenuar)
9. Quan ja tens el vídeo preparat per guardar-lo, li dones a la tercera opció Finalizar pel·lícula, Guardar en el equipo i ja tens la teva pel·lícula!

Deixo aquí embedit el meu vídeo amb el Youtube:



Si vols veure altres exemples de videos que he anat creant amb el Windows Movie Maker nomès cal que cliquis a sobre de l'etiqueta "Windows Movie Maker". Aquesta eina es molt útil ja que pots editar-te els teus vídeos, inserir-hi la música que vulguis, i tens un munt d'efectes i transicions per posar-li.

MNAC So i color

El dimarts dia 17 de novembre de 2009 al mig dia, vam anar al Museu Nacional de Catalunya, i vam poder assistir a una explicació del recorregut que fan en varies activitats per a nens. Tenen un dossier de l'educART on expliquen els objectius, les activitats per al professor, etc... A mi hem va tocar l'activitat de "So i color al Romànic", però també hi havia una altre activitat que s'anomena "dansa de les fades i follets" (deixo enllaçada l'entrada d'una companya de classe)

Penjo els dos treballs que vaig fer per l'assignatura de plàstica, referent amb la visita al MNAC:

MNAC treball escrit nº1


MNAC treball escrit nº2

També he fet un vídeo amb el Windows Movie Maker que és com un resum de l'activitat de "So i color" des de el punt de vista d'un nen que va a fer l'activitat:

Dia Universal del Nen - 20 de novembre

El dia 20 de novembre de 1959, fa 50 anys, l'Assemblea General de les Nacions Unides va aprovar la Declaració dels drets dels Infants i va recomanar que a tots els països s'instituís el dia 20 de novembre com a Dia Universal del Nen, per reflexionar sobre la infància i tots els seus problemes al món. També un 20 de novembre, 30 anys més tard, es va adoptar la convenció de els drets dels nens.





També he trobat una canço dedicada als nens que et fa reflexionar:

Cosmocaixa i el Toca-toca!

El dia 18 de novembre del 2009 era el dia de l'activitat lliure i junt amb el meu grup de seminari per fer el resum de la setmana (la Lidia, la Hèlia i jo) vam decidir anar al Cosmocaixa.

Primerament ens vam informar de les diferents parts del museu, com són:

• el mur geològic
• el bosc inundat
• la sala de la matèria
• el planetari
• la Plaça de la Ciència
• Planetari bombolla
  
• clic i flash
• Toca toca!

I també ens vam informar sobre les diferents activitats que feien, vam trucar i vam quedar amb la coordinadora; dos anirien al taller del Clik i l'altre al taller del Toca toca!
Vam entrar primer a mirar una mica el museu (encara que ja hem estat un munt de cops) i desprès vam poder observar aquestes dues activitats.

Jo explicaré la del Toca toca!, que és un taller on els nens (i no tant nens...) conèixen d'una manera singular animals i el seu comportament dintre del seu entorn a través del tacte bàsicament, però també a partir de l'oïda (escoltant les explicacions de la monitora) i l'olfacte. L'objectiu d'aquest taller és fomentar el respecte pels éssers vius a través d'una comprensió millor dels seus hàbitats.

Vam poder entrar amb una classe de P-5, i la monitora els va mostrar tres ambients ben diferenciats: el Clima Mediterrani, el Clima Selva i el Clima Desert. En aquest vídeo que he creat es pot seguir l'activitat des del punt de vista d'un nen del que va aprenent:



Crec que d'aquesta manera els nens s'interessen més per aprendre sobre els éssers vius i els seus entorns, ja que mentre escolten les explicacions tant divertides de la monitora, veuen els animals en la realitat i fins i tot poden tocar-los! Encara que hi havien nens que no els feia gràcia tocar alguns animals, la majoria desprenien interès i curiositat.

Conferència Eulàlia Bosch

El dilluns, 16 de novembre de 2009 vaig començar la setmana d'activitats extraordinàries assistint, a les 8:30h en l'auditori de la Blanquerna, a la conferència (que era voluntari anar) de la Eulàlia Bosch, l'autora del llibre que ens vam llegir pel seminari "Educació i vida quotidiana. Històries breus i de llarga durada"



El tema principal de la xerrada era Fer de mestre, i l'Eulàlia va dir que al llarg de la conferència pensaríem en aquest ofici en el marc d'una ciutat, en aquest cas de Barcelona, amb exemples.

Ser mestre és un ofici en el que ens hem de fixar molt en els detalls, normalment es pensa en nens, però s'ha de pensar en nens que creixen i que canvien com a reacció del que nosaltres els diem i ensenyem. També hem de tenir en compte que nosaltres també estem creixen com a mestres. Els nens estan davant nostre justament per a créixer.

Un nen estranger s'ha d'acostumar a la forma de vida del lloc en el que acaba d'aterrar. L'Eulàlia afirma que un nadó és el més estranger de tot perquè acaben de néixer en un lloc totalment nou i hi tenen que aprendre a viure-hi. Nosaltres, com a mestres i com a ciutadans, els hem d'ensenyar i ajudar-los a ser algú en aquest món, ja que la ciutat la aprenem a viure gràcies a les relacions amb les persones que ens la mostren, és a dir, que tots fem de mestres de tots. Aprendre a viure a la teva ciutat és aprendre a viure a totes les ciutats del món. Mentre explicava això mostrava una fotografia de Jean Mohr on apareixia un nen de la mà d'un home passejant per un carrer, amb aquesta imatge volia mostrar el sentit de la confiança que dóna que algú t'acompanyi.

Desprès ens va recordar que ara s'està celebrant que fa 150 anys que es va aprovar el pla de cerdà de Barcelona, i per aterrar al present de la nostra ciutat cal visitar aquesta pàgina web: www.anycerda.org, on l'Eulàlia ens volia mostrar el navegador de la web on apareixen els mapes de la ciutat: en l'estat actual, abans del pla cerdà i totes les propostes que van aver. També es poden veure els edificis emblemàtics de Barcelona, així com les escoles i centres culturals com per exemple: la pedrera. És importantíssim parlar de les escoles ja que es van tenir que incloure al pla cerdà, és molt il·lustrador passejar-se pels espais de les escoles. Hem d'estudiar i reconèixer la nostra ciutat per poder alimentar la curiositat insaciable dels nens, per servir de guia i companya dels nens que creixen.

Desprès va fer una reflexió: En pensar en els nens d'escola inclòs en els estudiants d'universitat com si fossin rumiants (vaques) que surten a buscar aliments i desprès anar a un lloc on estar i rumiar, potser trobaríem la imatge per dir que l'interès cal sortir-lo a buscar a fora, conèixer els recursos que la nostra ciutat té, i desprès anar a l'escola a posar-lo en marxa, pensar sobre aquestes curiositats.

Els nens son curiosos per necessitat i és sobre aquesta curiositat que nosaltres com a mestres hem de treballar, hem d'alimentar la curiositat, i per això cal com a mínim una ciutat sencera.

Diferents tipus d'art:

• Cinema: Hem vist un tros de la pel·lícula "La rosa purpura de el Cairo" (1985) de Woody Allen, on es veu a la protagonista Cecilia (Mia Farrow) al cinema veient una pel·lícula que ja la ha vist molts cops, i al final surt l'actor de la pel·lícula de la pantalla com a reconeixement de la seva curiositat.

• Pintura i escultura: Hi han moltes perspectives en obres, com a mestres hem de sotmetre'ns a la contemplació atenta d'aquestes obres, hem de dir qui? quan? i com? de totes les obres més rellevants. Cal passejar-se pels museus, anar al cine, al teatre, a auditoris, etc. per la curiositat dels nens.

Les experiències estètiques no estan nomes quan visites un dia el Louvre, el museo del Prado, el Parthenon, etc...
Hi ha un llibre que ens recomana llegir "T'envio aquest vermell cadmi" sobre l'exposició de la correspondència original sobre el color entre John Christie i John Berger que va tenir lloc entre els anys 1997 i 2000. Porta l'experiència estètica a la vida diària. Hem d'aconseguir que aquesta curiositat sigui el centre i la porta per obrir a la vida dels estudiants.

• Arquitectura: Hem de presentar llocs i espais als nostres alumnes. Per exemple, el Palau de la Música com a arquitectura i com a música, són les dues formes artístiques que vius des de dintre, és a dir, que et donen aixopluc. La música és el so de molts edificis i el so del mestre.
  

• Teatre: Per exemple, la representació al Teatre Lliure del llibre de "Alicia", una obra indispensable ja que és el somni de fer-se gran.
  

• Ceràmica: No nomes apropant-se a museus, a les nostres cases també veiem l'experiència estètica quan, per exemple, poses uns espaguetis determinats en un plat determinat.
  

• Dansa: és un tema fonamental dintre de les arts, vam veure un video sobre "Una jornada de dansa a L'IES Mila i Fontanals" del Teatre Lliure.

Va acabar la conferència amb unes afirmacions rotondes:
Al exposar-se les arts, el mestre no sols obre les portes i alimenta la curiositat, sinó que a més a més de fer de mestre, pot esdevenir de mestre. Per ser docent cal voler ser savi, cal posar l'accent en el coneixement per poder ajudar als nens que creixen i cal ser gran lectora perquè quan llegeixis les primeres frases de "Alicia" ploris.

Hem vaig fixar en les compètencies comunicatives de la conferenciant:
- Parlava molt tranquila i molt clarament, vaig entendre tot el que volia expressar-nos.
- L'ús del power point crec que va ser el correcte, no usava doble discurs, posava idees nomès, no l'utilitzava com un guió per saber que dir; posava imatges que resaltaven el que ella volia dir, quan per exemple quan deia que ella pensava que els estudiants són com rumiants, i mentre explicava el perquè d'això hi havia una fotografia d'unes vaques en el power point.
- Encara que va durar una hora i mitja aproximadament, se'm va fer molt amè, explicava coses molt interessant i bé.
- Al començament va explicar una mica el que pretenia explicar a la conferència.

En quant a l'entorn de la conferència:
- Estava bé il·luminat, encara que desprès van baixar el to de la llum perquè es veiés bé les imatges del power point.
- Va quedar-se sentada darrere del mostrador, en comptes d'aproximar-se a la gent, quasi no se li veia.

En general m'agradat molt la conferència perquè va explicar coses interessants i molt bé explicat amb les imatges adequades i l'us correcte del power point.

Jardí de Cordes de Cerdanyola

El dilluns 16 de novembre de 2009 per la tarda vam fer la sortida que estava preparada des de l'assignatura d'Educació Física que era vivenciar l'experiència als Jardins de Cordes, situat dintre del recinte del Bosc Tancat (de 6 hectàrees) al terme municipal de Cerdanyola del Vallès.

Són un nou concepte d'activitats lúdiques i pedagògiques que es desenvolupen a l'entorn natural. En aquest sentit, Natupark proposa un conjunt d'instal.lacions sobre els arbres que inclouen jocs que combinen habilitat, destresa i aventura: ponts tibetans, tirolines, lianes, troncs oscil.lants, ponts de xarxa, nepalès, de mico... fins a 118 jocs que fan de Natupark el parc d'aventura més gran de tot l'estat.

Una de les seves característiques principals és que tenen propostes de circuits de cordes adaptats per a nens i nenes d'educació infantil (cicle parvulari) per anar amb l'escola, casals, esplais...

Algunes de les normes de seguretat del circuit infantil són que la línia de vida és continua, així el nen sempre va assegurat, i que sempre hi ha d'haver-hi monitors, pares o tutors per les plataformes acompanyant al nen.

Primerament, en qualsevol dels circuits, s'ha de passar obligatòriament per l'anomenat circuit de pràctiques que és on t'expliquen la metodologia de l'activitat i desprès has de fer-lo sota la supervisió del monitor, per comprovar que tothom ho ha entès bé.

Els nostres circuits estan dividits per colors i dificultats, de menys difícil a més son: verd, blau, taronja, vermell o negre. El nostre grup vam poder pujar-nos al circuit taronja primer i desprès al blau, ja que els monitors ens van dir que no ens donaria temps de fer el recorregut vermell dintre de les hores de sol.

Són activitats que ens ajuden a treballar les nostres habilitats i a superar-nos en molt aspectes com en les nostres pors i en la companyonia, ja que sempre hi han companys que no saben com creuar o que necessiten una mica de recolzament o de suport per atrevir-se a creuar els obstacles. Altres aspectes que es treballen és el contacte amb la natura, respectar el medi ambient i conservar el nostre entorn.

Wikis i Viquipèdia. Valoració i resum treball.

Els wikis són uns llocs web col.laboratius, que poden ser editats des del navegador pels usuaris. Es pot crear, modificar, enllaçar o esborrar el contingut de la pàgina web, d'una forma interactiva, fàcil i ràpida, com ho mostro amb aquest esquema fet per mi:

La wiki WikiAnt Project és una pàgina web molt interessant de veure, on s'exposa un projecte de millora de la qualitat docent.

També hi ha una wiki anomenada aulawiki21, on l'autor pretén recopilar articles, experiències, recuros i eines que podem enquadrar en la web educativa 2.0.

Una de les wikis més conegudes és la wikipedia, que és una enciclopèdia lliure que tothom pot editar.

El nostre grup hem fet una aportació a Viquipèdia en català sobre l'Arbre de la ciència de Ramon Llull, ja que és el símbol de la nostra universitat i creiem que seria una bona aportació.:

Ens vam reunir totes a la sala d'ordinadors i vam estar pensant sobre que el faríem, llavors ens vam ficar a la definició de Ramon Llull, i vam trobar que hi havien paraules seleccionades en vermell, que vol dir que falta fer la entrada encara, però com que nosaltres voliem fer la del Arbre de la ciència, vam crear un nou enllaç per fer la aportació, que va consistir en traduir al català la definició que vam trobar a la wikipedia castellana.

Un altre dia vam quedar per fer els enllaços i adjuntar la imatge, però vam tenir dos problemes; el primer, es que no vam poder esbrinar com fer perquè sortís la imatge a la entrada; la segona, vam posar diferents enllaços amb les paraules, però al dia següent ens vam donar compte que ens els van treure tots...

Un altre dia vam solucionar aquests dos problemes: vam posar uns quants enllaços i sembla que de moment els accepten, creiem que l'altre vegada ens els van treure perquè abans eren masses enllaços. També vam estar investigant sobre com pujar la imatge, i al final vam optar per agafar la mateixa imatge de l'Arbre de la ciència que hi ha a la Wikipedia en castellà. Per fer-ho, vam agafar el codi html de la imatge i el vam pegar al html de l'entrada de l'Arbre de la ciència en català.

I així és com vam col·laborar una mica en la Viquipèdia catalana, la veritat és que tots ens beneficiem de les aportacions que de mica en mica van fent els col·laboradors.

Explico un conte! Diari del seminari 12-11-09

En aquesta sessió em va tocar contar el conte a mi! Vaig contar el de "la Margarideta" o "La princesa de la sal", no és molt conegut però me'n recordava que de petita el vam treballar a classe i encara conservava el llibre amb les il·lustracions del conte, que hem van servir de suport per contar-lo.

El meu conte començava així:
Vet aquí un racó del món,
on tenia nas tothom,
hi havia un rei...

I finalitzava amb un acabament molt original que deia:
I no sé què més va passar,
perquè jo allí els vaig deixar
i aquí me'n vaig venir
per poder-vos-ho explicar,
perquè si no hagués vingut,
no ho hauríeu sabut.

La Laia va explicar el conte de "La rinxols d'or" també amb unes il·lustracions, ho va fer mol bé, molt calmada.

Vaig trobar aquesta presentació on mostra com explicar un conte:

Com Explicar Un Conte

View more presentations from femho.junts.

Desprès vam comentar la pel·lícula que vam veure l'anterior dia de seminari, de "Billy Elliot. Quiero bailar" i vam debatre sobre l'eix principal de la pel·lícula: gènere, sexe i sobre els estereotips o discursos de masculinitat i feminitat, com per exemple, la pràctica de les activitats físiques a l'escola, hi han estipulades quines són per a les noies (volei, bàsquet, ballet, danses..), en canvi per als nois sembla que lo normal sigui unes altres diferents (futbol, handbol...)

Com diu la professora d'educació física Sara Figueras a l'article "Gènere i multiculturalitat: els reptes d'una educació física en moviment" que ens va proporcionar:
"Intervenir educativament a la dimensió social del cos a les classes d'educació física implicaria ajudar als nois i noies a
desconstruir els discursos socials que afavoreixen a la construcció estereotipada de representacions del cos de sexe masculí i femení, així com de les pràctiques motrius que podem realitzar."

Tot seguit vam comentar articles de premsa actual sobre l'esport a l'escola, ja que ara volen fomentar més l'esport i estan fent un seguit de congressos per analitzar, debatre i reflexionar sobre això.

Exercici amb Google docs

A classe de Gestió de la informació i TIC vam treballar moltes de les aplicacions que té el Google Docs tenint en compte les diferències entre:

• Compartir un document: Per poder compartir-lo has de clicar a dalt a la dreta Comparteix - invita a usuaris. Seguidament hauràs de posar els gmails dels teus col·laboradors separats per espais, i podreu col·laborar tots a aquest document.
• Publicar un document: per fer-ho, hi han varies opcions; o ho publiques directament al bloc, o ho publiques en una web i obtens un codi embed o una direcció per enllaçar-la al teu bloc.

Les aplicacions que té el Google Docs, entre d'altres són:

• Documents: Per fer això has de clicar a Crea - Document i si vols el comparteixes o el publiques com he explicat abans. En el nostre cas hem creat un document per parlar de què farem a cap d'any, i es proposa anar a una casa rural, es pot veure clicant aquí, encara que també es pot publicar al bloc fent una entrada sola per això, però a mi m'agrada més fer l'enllaç.
• Presentacions: Per fer-ne una vas a Crea - Presentation i si vols també el comparteixes i/o el publiques, en aquest cas et dóna el codi Embed per poder penjar la presentació directament al bloc:
  

També tens la opció de veure com a quedat la presentació clicant a Visualitza - Inicia la presentació, i a més a més pots establir una conversació amb els col·laboradors si tots cliqueu a Visualitza conjuntament, (situat abaix a la dreta)

• Full de càlcul: Per fer-ho li dones a Crea - Form i pots realitzar com una enquesta on edites les preguntes i tens la possibilitat de posar 3 respostes diferents o el que vulguis. Una vegada la gent a contestat, se't crea un full de càlcul tot sol, com aquest:

A l'hora de publicar-lo tens dos opcions; o poses directament l'enquesta al bloc Formulari - incrusta el formulari en una pàgina web i et surt el codi Embed; o fas un enllaç indicant que han de reomplir l'enquesta:

ENQUESTA CAP D'ANY

Amb aquesta experiència hem après que és molt fàcil organitzar esdeveniments o treballar en algun projecte en grup ja que no fa falta fer un arxiu cadascun, sinó que tots treballem en el mateix arxiu encara que estiguem a diferents llocs amb diferents ordinadors.

Billy Elliot, vull ballar! Diari del seminari 10-11-09

Aquest dia vam anar tots els seminaris a l'aula C0-03, perquè projectaven la pel·lícula de Billy Elliot, que és un jove de catorze anys de família minera amb una peculiaritat: se sent més atret pel ballet que per la boxa. La seva professora de ballet aviat s'adona que el noi té un gran talent i decideix donar-li classes d'amagat del seu pare i germà gran. Aquests, però, ho descobreixen i obliguen a Billy a apartar-se d'aquell ambient poc viril.

Una frase característica de la pel·lícula és quan li pregunten els examinadors com es sent quan balla, i al principi dubta perquè mai s'ho havia preguntat a si mateix, però llavors comença a reflexionar sobre com es sent i diu:
"No se... Me siento muy bien. Al principio estoy agarrotado, pero cuando empiezo a moverme lo olvido todo. y... es como si desapareciera, como si desapareciera y todo mi cuerpo cambiara. Como si tuviera fuego dentro y me veo volando, como un pájaro. Siento como electricidad. Sí, como electricidad."

Hi ha un fragment molt bonic a la pel·lícula que és quan el seu pare l'enxampa al gimnàs amb l'amic, i en comptes de amagar-se com feia fins aquell moment, es posa a ballar perquè el seu pare vegi lo bé que ho fa. Al final el pare li diu: "esperame en casa", perquè es dóna compte de que el seu fill porta dins lo del ball, adjunto el video d'aquesta part:

Edició imatge digital amb gimp

A classe hem treballat els conceptes bàsics de la imatge digital, que és un tipus d'imatge anomenat mapa de bits, que és aquell que la imatge es composa per un àrea rectangular a partir d'una matriu de punts anomenats píxels. Les característiques més importants de la imatge digital són la grandària (píxels horitzontals x píxels verticals), el pes (Bytes), la profunditat de color i la resolució (píxels x polsada).

Aquest tipus d'imatge la podem manipular amb el Adobe Photoshop o amb el Gimp, que és un programari lliure i gratuït que es pot descarregar des de Softcatalà, per exemple. Com s'indica en aquesta pagina web, Gimp té aquestes funcionalitats entre d'altres:

• Joc complet d'eines de dibuix, incloent-hi Pinzell, Llapis, Aerògraf, Clonador, etc.

• Eines de selecció simples, per forma o per color, i eines de selecció avançada del primer pla.

• Disseny per capes i per canals.

• Imatges animades.

• Fractals.

• Imatges vectorials SVG.

• Eines per a crear imatges per a pàgines web.

• Joc complet de filtres i efectes.

• Compatible amb la majoria de formats d'imatge propietaris i lliures. Fins i tot SVG, PDF i PS.

• Permet incorporar diversos connectors, filtres i extensions. Per exemple, per al tractament d'imatges RAW.

L'exercici proposat a classe, consisteix en:

1. Per començar, he agafat una fotografia de la meva càmera digital en format JPG de 2592 x 1944 píxels, de la meva estada al Bioparc de València:



2. Desprès havíem de retallar un fragment de la imatge original. Per fer això, cliques a l'eina rectangular de la selecció, emmarques el tros de la imatge que t'interessa i seguidament te'n vas a Imatges- retallar la selecció, així et queda retallada just el tros que volies:



Com què es veia una mica borrós i obscur, he intentat arreglar-ho amb l'eina brillo y contraste de les eines de color:



3. Seguidament, havíem de fer una reducció del nombre de píxels de la imatge original, aconseguint així que la imatge pesi menys i per tant, que ocupi menys espai per millorar la velocitat del funcionament del bloc. Per això cal que anem a Imagen -Escalar imagen -tamaño de la imagen i la vaig reduir dels 2592 x 1944 píxels originals a 400 x 300 píxels, ja que per veure-la igual de bé al bloc no fa falta més píxels, com podem veure:



4. Per finalitzar l'exercici, vaig eliminar un element de la fotografia (en el meu cas, he eliminat a l'home que sortia a la dreta de la fotografia) utilitzant l'eina clonar. Consisteix en seleccionar l'origen del clonat fent Ctrl+clic a sobre del tros que t'interessa clonar, desprès vas pintant a sobre de l'element a eliminar, intentant dissimular bé tots els contorns dels elements:


A què queda bé? ;D

Lectura en veu alta

El dia 4 de novembre, a classe de Comunicació oral, escrita i digital, vam haver de fer una lectura en veu alta. Podia ser individual o un diàleg de 2 o 3 persones com a màxim. Jo vaig escollir fer la lectura individual sobre "La llegenda de les bruixes", que és un relat que vaig trobar a una pàgina web on hi havien un munt de relats en català, que deia així:

Ara em ve a la memòria que una nit d'hivern, vora la llar de foc, la meva àvia em va contar aquesta llegenda:

A l'Edat Mitjana, una edat de bruixes, mags i éssers màgics, en el castell de Sant Jaume a la vila de Cabrils, hi passava quelcom estrany. La gent que anava a veure el que narraven les llegendes no tornava viu, perquè aquest castell era un cau de bruixes, on s’hi celebraven rituals i d’altres coses màgiques i la gent o es moria de por o li succeïa qualsevol cosa indescriptible.

Conta la llegenda que un jove intrèpid, cansat que en aquest llogaret passessin totes aquestes coses tan fantasmagòriques, va voler descobrir el que en realitat succeïa, si les bruixes aquestes eren tan terribles com semblava; si era certa la llegenda que contaven els vilatans sobre aquest castell. Es va disposar a entrar en el castell i veure-ho amb els seus propis ulls. Va fer el cor fort, es va encoratjar, va agafar el seu millor escut i amb la seva llança en mà entrà per la porta principal. Passant per passadissos estrets, matant gàrgoles i d’altres éssers de la nit, va arribar al saló principal del castell i allà es va trobar les bruixes.

Elles, que estaven fent un dels seus rituals habituals adorant a Hékate (la deessa de les bruixes), van interrompre les seves oracions i van mirar fixament l’intrús. Estaven molt sorpreses de com un jove havia pogut travessar tots aquests perills fins arribar al fons del seu cau. Empipades i totes a la vegada li van tirar un malefici que deia així:

Ase has estat a l'entrar aquí, així que ase seràs per a la resta de la teva vida!- i la més vella i sàvia de les bruixes va afegir- ¡I per la teva culpa tots els homes d'aquesta vila seran uns peluts, i els creixerà el pèl molt ràpidament!

Però el noi amb el seu escut va poder parar una part del malefici que li acabaven de fer les bruixes, i no es va convertir en ase. El que no va aconseguir evitar va ser que els homes de la vila sí que els hi creixés més ràpid els pèls.

Passaren els segles i les bruixes se’n van anar del poble, però la maledicció seguia sobre els homes, fins i tot els pobles del costat els hi deien “els peluts”.
Jo me’n recordo que li vaig preguntar a l’àvia:
- I per això l’avi era barber?
- Sí, filla, sí- em va contestar ella.
Quan va acabar d’explicar-me la llegenda, vam apagar la llar i vam anar a dormir per endinsar-nos al món dels somnis.

Mentre llegia vaig tenir un munt de sensacions: Primer, quan estaven llegint els altres i sabia que s'acostava l'hora de sortir jo, la panxa se'm feia un nus i no parava de pensar en tot el que havia de fer durant la lectura: mirar a la gent, semblar natural, fer veus, expressions amb la cara, etc... Quan va arribar l'hora, em vaig aixecar, i vaig començar a llegir intentant complir amb tot el que havia pensat fer, però si que es veritat que no vaig fer tots els gestos i tons de veus que havia pensat, perquè estava més atenta a anar mirant a la gent, a llegir bé i no entrebancar-me i sobretot, a que no se'm notés lo nerviosa que estava!