Delicious

En aquesta presentació pujada del Slideshare hi son les operacions més bàsiques amb el delicious, que és un marcador social, com el google notebook o el meneame, els quals ens permet documentar, classificar i compartir enllaços favorits on-line.

del.icio.us

View more presentations from Isidro Vidal.

Un exemple de delicious és el del Jordi Vivancos, que ha compartit un munt de pagines web que ell utilitza.

Usos educatius dels blogs. Recursos, orientacions i experiències

Vaig portar llegit a classe aquest llibre pel dia 21 de setembre, i vam parlar-ne.

Fa poc temps que es va començar a introduir els blogs en l’àmbit escolar i s’està demostrant què és un mitjà de comunicació que pot contribuir a enriquir les interaccions entre els alumnes i entre aquests alumnes i el professor per afavorir aprenentatges actius.

Aquest llibre et mostra la utilitat que té utilitzar un blog en l’educació, ja que incrementa les possibilitats de comunicació i obliga als alumnes a ser més reflexius en el seu discurs, ja que no és un discurs escolar, sinó un discurs públic, amb motius per escriure, amb audiència, amb riscos i l’obliga a respectar unes normes lingüístiques, socials i ètiques. Així doncs el caràcter públic del blog es una de les seves característiques més interessants des de el punt de vista educatiu.

El blog afavoreix la presa de decisions per l’autonomia que agafa l’alumne, ja que el blog arriba a ser un mitjà de comunicació personal fent ús del conjunt de recursos que la web 2.0 proporciona per elaborar els continguts del blog amb fotografies, diaporamas, àudio i vídeo, presentacions, etc...

El bloc implica interacció, deixant comentaris i contestant-los, participant en la conversa que es pot generar a l’aula a fi d’informar, persuadir, ajudar i demanar ajuda, expressar-se, etc...
És a dir, que els blogs serveixen per pensar, escriure, compartir i participar, i totes aquestes accions son imprescindibles per a la construcció dels aprenentatges.

Amb aquest llibre també aprens les característiques generals dels blogs, et fa un quadre de comparacions de quatre plataformes diferents, en el qual veus que la més potent es la wordpress.com, però la de blogger.com es la mes popular per la seva senzillesa i la seva facilitat d’ús.

T’expliquen com elegir quines eines o plataformes hem d’utilitzar en el nostre blog, analitzant l’ús que li donarem a aquest blog, com serà la interacció dels participants, quin volum d’informació manejarem, com l’organitzarem, etc...

En conclusió aquest llibre es molt interessant de llegir i de tenir per què t’introdueix en el món dels blogs, i t’explica les avantatges d’usar-lo en l’àmbit educatiu amb exemples d’experiències d’altres docents.

La interactivitat

En un principi, els ordinadors eran màquines que només servien per fer càlculs, però amb el temps, també ens van servir per a comunicar-nos.
Amb propostes o projectes proposats fa temps han sortit els termes "hipertext",que designa el nou model de la informació relacionada, i "hipermèdia",quan a més a més hi han sons, imatges i animacions on els elements o nusos es relacionen entre si mitjançant enllaços. Tot plegat té forma d´una xarxa que es pot connectar amb d´altres xarxes.
Seguidament es va inventar el ratolí, que era un dispositiu que permetia una comunicació d´anada i tornada amb l´ordinador, és a dir, una comunicació interactiva.
Els primers programes interactius van sortir en CD-ROM, i els que més èxits van tenir van ser els videojocs.
Amb l´Internet, la interacció té diverses aplicacions: educatives, lúdiques, socials i comercials.
La clau d'un sistema interactiu és la "interfície", el conjunt de grafismes i d'opcions que fan possible el diàleg entre la persona i l'ordinador.

El blog

Un blog, segons la Viquipèdia, és un lloc web periòdicament actualitzat que recopila cronològicament textos o articles d’un autor o diversos autors, en què apareix en primer lloc el més recent, on l’autor conserva sempre la llibertat de deixar publicat el que consideri pertinent.

He trobat per internet el tutorial de creació d’un blog a Blogger en format presentació de diapositives en línia.

També hi ha un vídeo explicatiu en castellà sobre els blocs de commoncraft molt ben explicat.

RSS fàcil

RSS, feed o sindicació segons el llibre Els usos educatius dels blocs: La sindicació a través d’RSS (really simple syndication) és la nova forma d’accedir a la informació. Consisteix en què una vegada seleccionades les fonts d’informació d’interès, aquestes fonts (blogs, notícies, fòrums, etc.) enviïn avisos d’actualització a l’usuari, sense la necesitat que l’usuari hagi d’anar comprovant si hi ha novetats en cada una d’elles.
Per aconseguir-ho, cada blog o font de notícies té un enllaç de sindicació que ha de ser afegit a un programa o pàgina web anomenat agregador d’RSS (com pot ser Bloglines o Google Reader, www.google.es/reader/) en el qual anem llistant les fonts que ens interessen. Cada vegada que es produeixi una actualització de continguts en alguna d’elles, ho sabrem només visitant aquesta pagina.

Hi ha un vídeo a internet de Lee Lefever, de CommonCraft, que explica que és i com funciona d'una manera molt clara, subtitulat en català.

Finalitats del meu blog

Cada alumne de la classe de primer del Grau d'Educació Infantil ens em creat un blog amb unes finalitats didàctiques, que he arribat a la conclusió de que són aquestes:

- Primer de tot per familiaritzar-nos amb els blogs; creant-lo, administrant-lo i personalitzant-lo.

- Per aprendre habilitats i estratègies relacionades amb la competència en comunicació lingüística i les que incumbeixen la competència digital, inserint imatges, vídeos, música, presentacions, etc... a les entrades.

- Per escriure entrades periòdicament de manera reflexiva, pensant en que creiem que pot ser interessant per informar, per proporcionar ajuda sobre algun tema, etc...

- Per compartir opinions (amb els alumnes, els professors i qui llegeixi el nostre blog), fer comentaris en els blogs d'altres companys i respondre els comentaris que altres em deixin i suscitar el debat.

-Per fer entrades de qualsevol assignatura i penjar quan creiem convenient algun treball realitzat a classe.